El cost real a retallar de
La Casa de Sa Majestat el Rei (30 milions d'euros)
És cert que una cosa és el que faci un gendre, i una altra,
el que al sogre puguem atribuir-li. És cert que no és necessàriament una lògica
de vasos comunicants com deia algú avui. Però el que si que és cert és que la
poca transparència i el tràfic d'influències ha estat determinant en els
negocis que hagi pogut tirar endavant el Sr. Undargarín, gendre del Rei Joan
Carles. Més enllà de que siguin més o menys clars i nets els negocis, una
primera conclusió de tot plegat és que ser gendre d' algú, és una bona tarja de
visita per qualsevol botiga de betes
i fils.
Dit
això, mentre l' ex-jugador del magnífic dream
team d' handbol del FC
Barcelona passa el calvari de rigor, si que
convé recordar el cost indecent que té una institució poc representativa i
democràtica com és la Casa Reial espanyola, poc amollada als sistemes de política
moderna.
És
per això que recupero un extracte d'una blocada que ja vaig fer fa uns mesos
sobre el cost del que en aquell moment anomenava com el polític millor pagat de
l' Estat; el rei d' Espanya.
Sobre la condició de polític del Rei, pels menys avesats a
aquestes qüestions, cal dir que l’article 56 de la Constitució espanyola de
1978 estableix que el Rei és el Cap de l’ Estat, i d’ entre les atribucions que
li atorga l’article 62, trobem funcions eminentment polítiques, com són
sancionar i promulgar lleis. El Rei doncs, ja no ho és per atribució divina, ni
per terratinent o dominador dels exèrcits com antigament passava. Ho és perquè
una norma jurídica li reconeix, però a més, li atorga els poders, en clau d’
organització política.
Aquest any 2011, la Casa del Rei, va rebre una assignació
econòmica de 8,4 milions d’euros.
Cal tenir en compte que, a aquesta assignació en forma de salari, se li ha d’afegir
despeses diverses amb càrrec als pressupostos generals de l’Estat, com ara la seguretat, personal
civil al servei del Rei – si amigues i amics, li paguen, a més de les despeses, els
servents -, o desplaçaments a
l’estranger, que abona el Ministeri d’Assumptes Exteriors, o fins i tot, els
60 vehicles oficials de que disposa, que es consideren inclosos dins del Parc Mòbil de l’ Estat
i s’inclou dins del pressupost del Ministeri d’Hisenda.
Amb tot, la despesa de la casa del Rei pot
estar al voltant dels 30 milions d’euros per any, salari, digne de marajà. Aquesta assignació està blindada constitucionalment també,
atès que l’article 65, estableix que el Rei rebrà
una quantitat global que ell distribuirà lliurement pel sosteniment de la seva
família i la seva casa.
Dit d’altra forma, la prole té el plat a taula abans d’arribar perquè entre
tots li haurem de posar perquè així ho diu la Carta Magna.
Més enllà de que per republicà no crec en aquesta institució,
en hores de penúries, encara hi puc creure menys. Però a més, i ara més que
mai, la transparència ha de ser no només una mesura estètica, sinó una
obligació i per tota la despesa que se li pot atribuir, directa i
indirectament. Però sobretot, és un bon moment per aplicar una bona tisorada al dispendi
injustificat. Si retallem sanitat, recerca, ensenyament o televisió, perquè
no hem de retallar en una cosa tant poc útil per la majoria com la Casa del Rei
?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada